Pagando con la misma moneda

La República Independent del Bosc

Hi havien una vegada dos nens què jugaven al bosc. El bruixot que vivia sota l'alzina, volia per ell sol tota l'explanada davant ca seva i no volia que dos nens que corrien com a borinots espatllessin el seu avar descans, per dir que ni permetia què els ocells descansessin a les branques de l'alzina, perquè hi era clar, que aquesta era solament seva.



Així que va cercar-la i no content amb això, va decidir perquè no s'acostessin els caragols, ni els cérvols ni cap altre animal del bosc, fer una fosa ampla, fangosa i plena de verins què s'ensumaven a l'aire.



El bruixot, volia que els nens i tots els animalets, el demanessin permís per desitjar trepitjar el seu jardí, aquells què no ho fessin ho lamentarien.



Els nens i tots els animals, s'estimaven més no anar a aquelles terres, abans tan maques i ara tan tristes, crean un Manifest del Bosc per avisar a tots els animalets de les intencions del bruixot.



El bruixot es va quedar estabornit per aquella pudor què ell mateix va plantar, i sort què va ploure, per no morir enverinat de la seva medecina.



Per ser tan valents i eixerits, aquests dos nens varen ser proclamats els Primers Representants de la República Independent del Bosc i per fi el bruixot va demanar perdó i tot el bosc va florí d'alegria.

 
Des de llavors, fins i tot els llangardaixos marxen de vacances començant l'estiu.