Pa Negre

Pa Negre

Magnífica pel·lícula.
La vaig veure amb una amiga, ella filòloga catalana i jo solament nascuda a Catalunya a un poble de muntanya quan encara es trepixaven les mateixes pedres de les cases com surten a la pel·lícula, què per cert, segons un reportatge recent, està rodada a Muro, al Berguedà.
Pedres fredes, humides i de vegades quan fa sol, resplandeents.
Al nen protagonista li maten el pare i per postres ha de renegar de la mare, situació tan freqüent a la Dictadura que continuava separant les famílies, la llum es torna difusa, imprecisa, com si hagués de ser irreal, però en veritat representa el futur que només li queda a aquest nen protagnista.
Però, la llum de la pel·lícula, que també va rebre un Goya per la fotografia en un total de 9 Goyes, explica perfectament la situació, transmetin a l'espectador, quan les coses van mal o molt malament.
El títol és representatiu. A la post-guerra els pobres, que eren la immensa majora, només menjaven pa negre, és a dir, sols la ballufa, sense farina, per tant sense aliment, provocava totes les malalties, doncs el pa era l'aliment bàsic del poble, la meva mare em deia com a les dones de vegades els hi sangraven els pits per mancança d'aliment.

La situació era general a tota Espanya i s'han fet més pel·lícules, ahir justament vaig veure La Colmena basada en el Llibre de Camilo José Cela i que el seu Director va rebre el Goya d'Honor, Mario Camus per a la seva trajectoria; en concret però, em pensava que ningú pararia, fora de Catalunya a pendre´li atenció a Pa Negre doncs està parlada en català i ben bé de muntanya. No sé les traduccions con li aniran, espero que bé. El treball dels nens protagonistes és extraordinari també van rebre premi els adults, així com a la millor actriu i millor actriu de repart, millor guió adaptat, millor Director, millor pel·lícula, entre d'altres. A Madrid, dels 16 premis Goya, 9 van ser per Pa Negre.
Director, Agustí Villaronga.
http://premios-goya.fotogramas.es/goya/goya.php?opc=listado&action=listadoanio&anio=2011

Si la pel·lícula és bona es perquè ens representa la cruesa de la vida, aquesta que no volem ningú i que encara en el millor dels moments, continua essent cruel. Jo vaig tenir moltíssima més sort i encara vull més sort a les meves filles, què els somnis més macos se'ls facin realitat.

Si alguna vegada torno a néixer, no vull viure més la crueltat, i em voldré conservar les persones que estimo i lligarme-les encara més ben lligades a les que no tinc al meu costat i les que més m'estimo, les meves filles, hi siguin igualment per gaudir-les i perquè elles s'encarreguin de seguir les meves passes. Elles són la meva esperança.