Feliz 2013

parece que las cosas van a mejor

Quizás hoy nos ha tocado a todos la Lotería, puede que sí.

En muchos pueblos y ciudades de España, los Ayuntamientos han plantado cara a las injusticias de los desahucios anunciando que retirarán sus Cuentas de los Bancos y Cajas que practiquen algún desahucio en su Municipio, a esta iniciativa se han unido ciudades como Bilbao y Tarragona entre otras.

Pero la mejor noticia sobre este tema, nos llega de Islandia, que ha perdonado la deuda por hipotecas a la cuarta parte de la población.

Es como creer que llega también Papá Noel o que es posible que incluso llegue, que la ilusión de una forma o de otra puede acercarse a los corazones de las personas, si no ¿de qué otra manera puede viajar Papá Noel, con el frío que hace y los deseos que tenemos todos de cariño?

Solo tocando suelo podemos sentir ternura por los demás, ¿qué habrá sucedido en las vidas de estas personas, que poderosas, han sabido hacer uso de su poder para favorecer a los más necesitados, que en este caso somos millones?

La ternura es la única que puede salvar al género humano, otros la pintan de rosa y le llaman amor, otros la visten de algodón y la llaman caridad, otros le aplican una luz tornasolada y le llaman espiritualidad. ¿Qué importa? Lo único es que a nuestro corazón toque el manto de la solidaridad, de la comprensión, de la empatía, de la fraternidad y por fin de la hospitalidad y al tiempo sigamos siendo nosotros mismos. Sí que puede ser.

Les coses maques, carta a Papà Noel

Hi han moltes coses maques en aquesta vida què volem compartir amb les persones què més estimem, de vegades elles volen compartir amb nosaltres i no gosen dir-lo

Crido a Papà Noel, vull què vinguis i estiguis amb mi, què siguis un més a la família, la meva família sigui també teva i què tots us estimeu, ens estimem.

La República Independent del Bosc

Hi havien una vegada dos nens què jugaven al bosc. El bruixot que vivia sota l'alzina, volia per ell sol tota l'explanada davant ca seva i no volia que dos nens que corrien com a borinots espatllessin el seu avar descans, per dir que ni permetia què els ocells descansessin a les branques de l'alzina, perquè hi era clar, que aquesta era solament seva.



Així que va cercar-la i no content amb això, va decidir perquè no s'acostessin els caragols, ni els cérvols ni cap altre animal del bosc, fer una fosa ampla, fangosa i plena de verins què s'ensumaven a l'aire.



El bruixot, volia que els nens i tots els animalets, el demanessin permís per desitjar trepitjar el seu jardí, aquells què no ho fessin ho lamentarien.



Els nens i tots els animals, s'estimaven més no anar a aquelles terres, abans tan maques i ara tan tristes, crean un Manifest del Bosc per avisar a tots els animalets de les intencions del bruixot.



El bruixot es va quedar estabornit per aquella pudor què ell mateix va plantar, i sort què va ploure, per no morir enverinat de la seva medecina.



Per ser tan valents i eixerits, aquests dos nens varen ser proclamats els Primers Representants de la República Independent del Bosc i per fi el bruixot va demanar perdó i tot el bosc va florí d'alegria.

 
Des de llavors, fins i tot els llangardaixos marxen de vacances començant l'estiu.