Hi havien una vegada dos nens què jugaven al bosc. El bruixot que vivia sota l'alzina, volia per ell sol tota l'explanada davant ca seva i no volia que dos nens que corrien com a borinots espatllessin el seu avar descans, per dir que ni permetia què els ocells descansessin a les branques de l'alzina, perquè hi era clar, que aquesta era solament seva.
Així que va cercar-la i no content amb això, va decidir perquè no s'acostessin els caragols, ni els cérvols ni cap altre animal del bosc, fer una fosa ampla, fangosa i plena de verins què s'ensumaven a l'aire.
El bruixot, volia que els nens i tots els animalets, el demanessin permís per desitjar trepitjar el seu jardí, aquells què no ho fessin ho lamentarien.
Els nens i tots els animals, s'estimaven més no anar a aquelles terres, abans tan maques i ara tan tristes, crean un Manifest del Bosc per avisar a tots els animalets de les intencions del bruixot.
El bruixot es va quedar estabornit per aquella pudor què ell mateix va plantar, i sort què va ploure, per no morir enverinat de la seva medecina.
Per ser tan valents i eixerits, aquests dos nens varen ser proclamats els Primers Representants de la República Independent del Bosc i per fi el bruixot va demanar perdó i tot el bosc va florí d'alegria.
Des de llavors, fins i tot els llangardaixos marxen de vacances començant l'estiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario