Els Castells

Els Castells són patrimoni de la humanitat, aquestes construccions humanes que representen el sentir d'un poble, al qui li agrada fer pinya. És formidable com a Catalunya perdura aquesta tradició, que s'ha trobat amb altres parts del mon, sense més rellevància, donat que no ho tenen organitzat i representa no més, una activitat, que sent lúdica, no acapara més atenció.
Com sempre, és un lloc espontani que sorgeix d'entre els joves adolescents per tal de cridar l'atenció de les noïes, majoritariament, fins a aconseguir que aquestes s'enfilin al damunt i per ésser més lleugeres, a les parts més altes del castell. Així es com es recorda a Catalunya farà cosa de 200 anys i es troba a llocs d'Africa actualment, doncs és fruit del lluir-se els joves, tal com si fos el mateix ball o posada en escena naturals, essent moltes vegades, el ball i el castell simultanis en una tarde de festa local.
També ha sigut propi a la Xina, a on ha derivat a tota la afició circense que ens mostra de vegades el que a Catalunya diem, "agulles", de 3/4 i 5 pisos, he pogut observar.
Així és com està documentat el Castell a Catalunya i com ara, d'eia, es troba a d'altres llocs en que es pot ajuntar, el dia festiu, resum de jornades de treball, com ara les varemes, les collites, etc, i en un ambient força sa i natural.
Ara, per haver conservat la tradició a Catalunya, és Patrimoni de la Humanitat.
Enguany, han hagut els campionats per veure quina és la millor colla a Catalunya, de fet, les millors, per la tradició i posada en escena són Els Xiquets de Valls amb les dues colles, la Vella i la Jove, també els de Vilafranca que són els vencedors, la Colla de Barcelona, les de Terrassa, de Mataró. Entre totes ens han demostrat com es pot aixecar una torre humana, amb la participació a vegades de més d'un centenar de persones, amb l'ànim sempre de fer una construcció amb la participació de tothom i amb alçades fins a 9 pisos de vegades.
Tenim la pinya, que és la base i a on es comencen a aixecar els homes que suporten el major pes. De vegades, quan diem que porta folre, es perquè a sobre de la pinya si posa una capa de gent, fent de suport al grup que enlaire la torre. Com gategen els nens, part principal i mimada de la colla, i com s'enfilen fins a dalt, l'Aixecador i a sobre l'Enxeneta. Fins que l'Enxeneta no aixeca el braç no s'ha coronat la torre. És maco deixar en mans menudes l'éxit de la torre. Homes forçuts depenen que els nens sàpiguen també fer la seva feina. Aleshores, aixecan el braç l'Enxeneta i no abans, haurem coronat la torre.
Tan important és carregar bé la torre, com descarregar-la, una vegada coronada, tots ho sabem, i encara així ningú s'enfada si no surt bé, tots hem de ser conscients que igual que l'éxit és de tots, no només del Cap de Colla, doncs ell, només dirigeix o be anima més aviat, si no que l'èxit és de tots i que encara que amb orgull es recull el premi, amb humilitat i generositat es felicita a les altres colles participants. Si no es carrega o descarrega o corona, no passa res, ha sigut un assaig més, altre dia ho farem millor. Entretant, pujant i baixant, mirem de fer-ho bé, sense presses i sense pauses.